Florència, segle XVI. El pintor Pontormo apareix assassinat. Al seu taller s?hi troba un quadre obscè que representa Maria de Mèdici, filla del duc de Florència. Vasari, la mà dreta del duc, dirigeix la investigació. ¿Qui és l?assassí i qui va fer el quadre? ¿Quin ha estat el mòbil de l?assassinat i d?aquest delicte de lesa majestat?
Vasari recorre al vell Miquel Àngel, exiliat a Roma, perquè l?ajudi a distància. La situació exigeix discreció, lleialtat, sensibilitat artística i perspicàcia política. Europa és un polvorí i Itàlia, el camp de batalla de les dues grans potències, França i Espanya. El duc de Florència, Cosme de Mèdici, s?enfronta a la cobdícia de la seva cosina Caterina, reina de França, aliada amb el seu vell enemic Piero Strozzi. Els convents de la ciutat vessen de nostàlgics de Savonarola, mentre a Roma el papa condemna la nuesa de la Capella Sixtina.
"Perspectives" és una novel·la detectivesca i històrica de ritme trepidant, plena d?intrigues i girs argumentals. Des del preparador de colors fins a la reina de França, passant pels millors pintors, escultors i arquitectes, cadascú juga la seva carta. Tots són sospitosos. Una història emocionant i virtuosa: Binet en la seva màxima esplendor.
Laurent Binet (París, 1972) és professor a la Universitat de París III. Entre altres obres, és autor de quatre novel·les: "HHhH" (Premi Goncourt a la primera novel·la 2010), publicada en més de trenta-cinc països i elogiada per autors de la talla de Claude Lanzmann i Bret Easton Ellis; "La setena funció del llenguatge" (Premi de Novel·la FNAC 2015 i Premi Interallié 2015); "Civilitzacions" (Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa 2019), i l?obra que teniu a les mans, "Perspectives", totes publicades a Edicions de 1984.

En aquesta novel·la ens trobem amb la Cèlia Palau, aquella noia decidida que havíem conegut a la novel·la "Olor de Colònia", que deixa la família i la colònia tèxtil amb la ferma voluntat de construir la seva vida de manera independent. Enfrontada als avatars de la vida, la submissió de la qual com a dona volia alliberar-se serà de manera permanent la tenalla que li caldrà rompre.
Amb l?autenticitat que impregna tota la seva narrativa, aquesta novel·la de Sílvia Alcàntara ens amara amb els sentiments més profunds que habiten la condició femenina.
Nascuda a Puig-reig (el Berguedà) el 1944, Sílvia Alcàntara es trasllada a Terrassa a mitjan dels anys seixanta, on viu actualment. El 2009 irromp en el panorama literari català amb la publicació d?"Olor de Colònia", un èxit esclatant de crítica i vendes. A continuació va escriure les novel·les "La casa cantonera" i "Els dies sense glòria", també acollides amb entusiasme per la crítica i els lectors. Totes tres obres estan publicades en aquesta mateixa col·lecció.

Aquesta magistral col·lecció de quaranta-dos contes, escollits i agrupats pel mateix Faulkner, reprèn ambients i temes emblemàtics ?racisme, violència, adulteri, fatalitat, grandesa i immensa estultícia del gènere humà? i els porta més enllà: més enllà del Sud, de la consciència, de la vida, de l?heterosexualitat. Relats gòtics, tràgics, brutals, delicats i commovedors s?alternen amb episodis inesperadament hilarants, tots teixits amb una inventiva desbocada, imatges de tall poètic esmolat i una audàcia i llibertat narratives en el seu punt àlgid. Des del mític comtat de Yoknapatawpha fins a la França de la Primera Guerra Mundial, passant per Beverly Hills i el purgatori, la ploma de Faulkner evoca els estrats profunds de la història i la llegenda.
Guardonat amb el National Book Award el 1951, el volum que teniu a les mans és la millor oportunitat per descobrir l?univers d?aquest mestre indiscutible de la literatura moderna nord-americana.
William Faulkner va néixer a New Albany, Mississipí, el 25 de setembre de 1897. Va publicar el primer recull de poemes, "The Marble Faun" («El faune de marbre»), l?any 1924 i, al cap de dos anys, la seva primera novel·la, "Soldier?s Pay" («La paga del soldat»). El 1949, després d?haver escrit obres com ara "Absalom, Absalom!", "Mentre em moria", "Llum d?agost" o "Les palmeres salvatges", va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Uns quants anys més tard, va publicar la trilogia dels Snopes ?composta per "El llogaret", "La ciutat" i "La mansió"?, traduïda per primer cop al català en aquesta mateixa col·lecció. També va obtenir el Premi Pulitzer per "A Fable" («Una faula», 1954) i "The Reivers" («Els lladregots», 1962). Va morir el 6 de juliol de 1962 a Byhalia, Mississipí.

¿Com conservar el seny en un món que ha descarrilat? "El dia de l?alliberament" ens parla de gent corrent i dels seus intents de fer front a la bogeria quotidiana. Saunders torna amb un recull de relats magistral que explora el poder, l?ètica i la justícia i arriba al cor mateix del que significa viure en comunitat. Amb la seva prosa característica, recargoladament divertida, sense sentimentalismes i d?una finor exquisida, l?autor continua desafiant-nos i sorprenent-nos amb històries ressonants i prismàtiques que abracen l?alegria i la desesperació, la revolució i l?opressió, la fantasia estranya i la realitat brutal.
Aquests nou relats subversius i profunds s?uneixen en un al·legat a favor de veure el món amb la mateixa generositat i atenció lúcida que l?autor, fins i tot en les circumstàncies més absurdes. Un recull que confirma amb escreix la seva condició de mestre del relat curt.
George Saunders va néixer a Amarillo, Texas, l?any 1958. És professor d?escriptura creativa a la Universitat de Syracuse i escriu per a la The New Yorker i per a altres revistes de prestigi. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls de relats "Secessiolàndia pel pedregar", "Pastoràlia" i "Deu de desembre", obra finalista del National Book Award 2013. La qualitat de la seva literatura és reconeguda internacionalment i ha rebut diversos guardons de prestigi, com ara els premis PEN/Malamud 2013 i Man Booker 2017, que va obtenir per "Lincoln al bardo". Les quatre obres esmentades han estat publicades per Edicions de 1984 en aquesta mateixa col·lecció.

Tres germanes i un germà tornen a l?antiga casa dels avis per passar-hi les últimes vacances d?estiu. Hi porten els fills, una nova dona i el fill d?una exparella. Al llarg de tres setmanes, els records del passat i de la infantesa ressorgeixen i les tensions augmenten i es barregen amb l?aire càlid i dens del paisatge idíl·lic d?un poblet anglès. Una forma de vida arriba a la seva fi inevitable: una pèrdua i una alliberació.
Hadley construeix una novel·la magnífica en què les particularitats dels vincles familiars, les seves crisis i alegries, cobren protagonisme i ens mostren que el passat sempre forma part de nosaltres.
Tessa Hadley (Bristol, 1956) es va llicenciar en Filologia Anglesa a la Universitat de Cambridge. El 1993 va fer un màster en Escriptura Creativa i al cap de cinc anys es va doctorar. Autora de vuit novel·les i quatre llibres de relats, no va publicar la seva primera novel·la fins als quaranta-sis anys i, des de llavors, la seva reputació literària no ha parat de créixer. Entre altres premis, ha estat guardonada amb el Premi Windham Campbell per "Clever Girl" (2013) i "El passat" (2016). A Edicions de 1984, també hem publicat les seves novel·les "Cap al tard" i "Amor lliure". Actualment viu a Cardiff i ensenya Literatura i Escriptura Creativa a la Universitat de Bath Spa.

Al llarg d?un estiu, a Sant Feliu de Guíxols, la Teresa Garriga i els seus dos fills, la Magda i l?Oriol, constaten dues fatalitats: que la por que alguna cosa s?esdevingui és més insuportable que l?esdeveniment mateix i que l?ànsia d?una herència pot distorsionar el caràcter d?una família. De manera tan inesperada com natural, l?absoluta falta de nervi del pare, l?Artur, ha conduït els Calvet a la pèrdua de la solidesa i l?esplendor d?antany. Encara queden, però, algunes engrunes de patrimoni, i tots els possibles hereus, àvidament sords i estentòriament muts els uns amb els altres, calculen, tramen, conspiren, menteixen i es desesperen per obtenir el que cadascú creu merèixer en exclusiva. Tothom ignora, però, que els enigmes del seu destí estan ?gairebé al complet? en el que ja han viscut.
A "Una novel·la comercial", àgil, malvada i molt feroç, el sentit de la vida familiar adquireix el tint d?una gegantesca extravagància grotesca; la placidesa quotidiana d?un estiu a Sant Feliu de Guíxols s?emplena de tensions hostils, fragilitats i inconseqüències; i algun personatge secundari, com si temés el ràpid empitjorament de les relacions entre els membres de la família Calvet, entossudits a vendre?s l?ànima, hipotecar el cor i empenyorar el cos, sembla disposat a usurpar-los el rol de protagonistes.
Ponç Puigdevall (1963) ha publicat tres llibres de relats: "Un silenci sec" (1992), "Era un secret" (1998) i "L?atzar favorable" (2012); tres novel·les: "Un dia tranquil" (2010), "D?incògnit" (2016) i "Il·lusions elementals" (2017), i dos llibres sobre llibres: "Els convidats de pedra" (2015) i "Jardins secrets" (2022). En l?actualitat escriu al "Quadern" d?"El País" i a la revista "política&prosa".

Està basat en una sèrie de televisió de la BBC sobre la qual els crítics del "Sunday Times" van comentar: «Aquesta sèrie és una revelació en més d?un sentit: es concentra en com mirem els quadres... gairebé segur que canviarà la manera com la gent mira la pintura». I ho va aconseguir, ja que el llibre que en va derivar s?ha convertit en una obra essencial de la comunicació visual i de la teoria de l?art.
Segons Peter Fuller, en aquest conjunt de set assajos, on n?hi ha que combinen text i imatge i d?altres que només són visuals, «Berger té l?habilitat de fer un tall incisiu a la mistificació dels crítics d?art professionals... És un llibertador de les imatges i, un cop hem deixat que les imatges ens convencin directament, estem en una posició molt més bona per fer-ne una avaluació significativa».
La influència del llibre és enorme. Ha atret l?atenció del gran públic cap a l?estudi d?àrees culturals que ara són un lloc comú de la pintura a l?oli: el llegat de la dona com a objecte pictòric, el despullat femení com a objecte de desig sexual, l?empremta de la pintura en la publicitat actual, la manipulació de la pintura en favor de la propietat privada i els diversos significats en què es transformen les diferents reproduccions que es fan d?una mateixa obra.
John Berger (Londres, 1926) és un dels escriptors més influents dels darrers cinquanta anys. Assagista, novel·lista, guionista, dramaturg i crític, sempre ha desafiat els gèneres convencionals i les fronteres. És autor de més de trenta obres i va guanyar el premi Man Booker Prize amb la novel·la "G". Entre les seves novel·les, destaquen "To the wedding", "Here is where we meet" i la trilogia "Into their labours". Del mateix autor, Edicions de 1984 també ha publicat "D?A a X" i "Amb l?esperança entre les dents".

Si l?home vol reflexionar sobre ell o sobre les coses ha de refiar-se de la paraula. Si l?home vol investigar sobre la paraula acaba pensant en l?home. És en aquesta cruïlla que sempre es troba la poesia: entre l?home i la paraula. En reflexionar sobre la paraula i sobre la nostra paraula, reflexionem sobre l?home que som, sobre l?home actual i sobre l?home en general. No pot ser altrament. L?home i la llengua són dues entitats massa entrelligades, massa interdependents per gosar de no fer-ho així.
A La paraula i el món, Lluís Solà recull diversos assaigs sobre alguns dels autors més destacats de la poesia catalana: Llull, Verdaguer, Alcover, Maragall, Salvat-Papasseit, Bartra, Espriu, Rodoreda, Palau i Fabre, Vinyoli, Anglada, Sampere, Bauçà i Marçal. Els temes de fons de tots els assaigs aplegats en aquest llibre són l?home i la paraula. Implícita hi ha la convicció que la poesia és un dels llocs on encara es manifesten i es revelen amb més veracitat aquestes dues qüestions, que, al capdavall, no són sinó una única qüestió.
Lluís Solà (Vic, 1940) ha estat membre fundador i director de la revista de poesia Reduccions (1977). Ha fundat i dirigit el Centre d?Osona de l?Institut del Teatre i el Centre Dramàtic d?Osona. És autor i director de teatre. Ha dirigit obres de Brossa, Strindberg, Èsquil, Yusaki Zeami, etc. Ha presentat espectacles de poesia de Verdaguer, Bartra, Bauçà, Riba, Vinyoli i altres poetes. Ha estat professor als tres nivells de l?ensenyament, activitat que considera una experiència capital. És Premi Cadaqués a Quima Jaume a la creació poètica (2001), Premi Nacional de la Crítica (2002), Premi Lletra d?Or (2017), Premi de la Crítica Catalana (2017), Premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de poesia (2017) i Medalla d?Or de la Ciutat de Vic (2018).

Diem Guerra Freda al període que va entre el 1947, dos anys després de l?acabament de la Segona Guerra Mundial, i el 1991, any de dissolució de la Unió Soviètica. Excepte pel que fa a un enfrontament bèl·lic directe, les relacions entre la Unió Soviètica i els Estats Units van ser de confrontació total en el camp ideològic, econòmic i cultural. Espanya no va quedar al marge d?aquest conflicte. Només cal recordar que la prolongació de la dictadura franquista té molt a veure amb les necessitats logístiques i militars dels Estats Units i els seus aliats. En el camp cultural, les dues potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial van fer sentir la seva influència a través, sobretot, de dues organitzacions internacionals d?escriptors: el Consell Mundial de la Pau pel que fa a la Unió Soviètica i el Congrés per a la Llibertat de la Cultura pel que fa als Estats Units. En aquest llibre s?examina de forma detallada el paper que, en aquesta confrontació, hi van tenir alguns dels intel·lectuals catalans més destacats d?aquest període. Hi surten, entre d?altres, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Alfonso Comín, Xavier Folch, Joaquim Molas, Manuel Sacristán, Ricard Salvat, Jordi Solé Tura, Antoni Tàpies, Joan Triadú i Manuel Vázquez Montalbán.
Agustí Pons (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor. Ha treballat als diaris "El Noticiero Universal" (1964-1976) i "Avui" (1976-1996), i a l?emissora "Catalunya Cultura" (1999-2006). Ha publicat una trentena de llibres entre els quals les biografies de Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera i Salvador Espriu; també "Deu daus" (Premi Joan Fuster i Premi Nacional d?Assaig), així com "Per entendre l?Europa del segle XX" i "Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara"; la novel·la autobiogràfica "Bàrbara", i el llibre memorialista "Crònica al marge". El 2015 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya».

Des de petit, una pregunta ha torturat el narrador: ¿Què vas fer durant l?ocupació? Però mai s?ha atrevit a demanar-ho al pare. Perquè és imprevisible, aquest pare. Violent, capriciós. Alguns fins i tot diuen que és boig. El maig del 1987, quan s?obre a Lió el judici contra el criminal nazi Klaus Barbie, el fill treballa com a periodista per a un important diari francès. I aquest mateix dia s?assabenta que l?expedient judicial del seu pare es troba oblidat en els arxius departamentals del Nord. Així doncs, no és un judici, el que acaba de començar, sinó dos. La poderosa i dolorosa confrontació de Chalandon amb la ferida de la seva vida, el descobriment del seu pare com a traïdor.
Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser corresponsal de guerra i durant trenta-quatre anys periodista al diari Libération abans d?incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Une promesse (2006, Premi Médicis), Mon traîte (2008), Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa), La quarta paret (2013, Premi Goncourt dels Instituts), Professió del pare (2015, Premi Style), El dia abans (2017) i Una alegria esbojarrada (2019). Les cinc últimes, publicades a Edicions de 1984.